Teníem pensat el meu company y jo, després del "exit" del 10.000 de la setmana pasada, participar en la carrera solidaria del diumenge 29/4/08; així que com el partit que teníem que jugar el día de abans es va suspendre ens vam llançar a per ella.
Ens vam presentar allí a les 9.30 del mati perque tampoc teníem dorsal, ens vàrem apuntar, vam pagar el impost de la solidaritat y a correr.
Molta menys particpació que la setmana pasada, però bona, cosa que ens va fer pensar que havía sigut un mal día per a correr i que ens haguerem pogut quedar dormin. Durant el calfament parlem de que si quedarem els últims o no. Observem ja en l'eixida gent que en un primer moment aparentava no estar en la mateixa forma que nosaltres y això ens va tranquilitzar.
A les 10 va començar la cursa i que Déu ens pillara confesats! Esperàvem com no acabarla y perque no, en la mitja dels 5 min/km. Aquesta vegada els dos amb un rellotge,cosa que em va alegrar el dia.
KM 2: comencem agarrar ritme portat pels companys de carrera, i vea que els coses no anàvem be per a fego que al principi el vea coixejar i no trobava un ritme còmode, però seguíem...Encara no havíem arribat al km 3 i ya estàvem dins del riu cara al port, recoregut dificil i dur en un primer moment, ja que el terreny irregular, al qual no estàvem acostumats, ens les va fer pasar "canutes". Ens esperava 7km del 13 per ahí. la gent que confiàvem que anàvem a guanyar fàcil ens adelanta, (i lo be que estaríem dormint...)
KM 3: trobem baix del pont el 1º dels punts on ens donàven aigua, s'agraeix, y seguim endavant per la sendeta esquivant pedres y intentan buscar el camí mes plà.
KM 5, 5 aprox.: comença " el clot" on esperém que la sombra ens ajude a recuperrar, acompanat d'una altra botelleta d'aigua.
Arribem al ecuador de la prova i ens tocava tornar ja cap al poble, moment psicològic i fer un balanç de les forces i si s'acabarà o no. Però sense d'eixar-se influir molt per si les mosques. Un corredor molt amable em pregunta si estic bé, quan em veu "duxar-me" en l'aigua,li conteste que sí i seguím cada u en lo seu. Fego s'havia despenjat un poc, ja me imaginaba que no anava a ser el seu dia per el començament que havia fet i per el terreny al qual ens exposàvem.
KM 8-9: darrere de mi un corredor a 300-400 m. i davant de mi a 100 m les tres persones que ens havíen adelantat, i dos de elles són les que no podien guanyar-mos!! així que sense aumentar el ritme, intente avore si els puc retallar.
KM 11: Bé de forces, sorprenenment bé de tems i els dos que m'havíen adelantat a una escopinyà de mi. Aprete els dos ultims km un poc i hem fique a la mateixa altura que ells.
KM 12 i fi: quedàvem dos curves per al final, decidisc pasar-los i aguantar el ritme els últims metres fins al final. el temps es podia cumplir. Entre a la meta i el senyor "speaker" diu: 1h 05' 55''. Provà superà!!
Agarre "el premi" per acabar-la sense deixar de mirar avore si entrava fego, no sabia res d'ell, igual s'havia retirat o li havia pegta un xungo. Finalment el veig entrar en la meta i estem tranquils.
Parlem de tot un poc i coincidïm en que la carrera a sigut prou difícil, però sempre va bé provar coses noves.
Fegosilu: 1h 11' Kalixurret: 1h 5' 55''
sábado, 3 de mayo de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Veig aço mol parat... poseuvos les piles y entreneu!!!!
Fdo. El primo de uno
Publicar un comentario